Soc amant del cafè i el gaudeixo tant amb cafeïna com descafeïnat, segons el moment del dia.
Molta gent pensa que prendre un cafè descafeïnat és com prendre una cervesa sense alcohol. Potser sí. Però hi ha molta gent que no pot prendre cafeïna per raons de salut o per evitar els efectes estimulants del cafè. Per això s’ha inventat el descafeïnat no? Soc cafetera de mena, però a última hora de la tarda m’agrada xalar d’una tassa de cafè amb llet, sense cafeïna extra, per no desvetllar-me a la nit. El descafeïnat té un to i un sabor més suaus que el cafè tradicional, segurament per la pèrdua de components en el procés de descafeïnat, tanmateix, el seu gust, aroma i cremositat es pot assemblar al cafè original.
I suposo que us deveu preguntar: com s’extreu la cafeïna? L’extracció es realitza sobre el cafè verd, abans del torrat. Per alliberar-ne la cafeïna cal dur a terme mètodes, com per exemple, el més comú, que tracta d’humitejar els grans de cafè i després barrejar-los amb aigua i extracte de cafè sense cafeïna. Finalment, s’assequen els grans en un corrent d’aire i queden llestos per al seu envasat o torrat.
Cal tenir present que cap d’aquests processos eliminen 100% la cafeïna. Quan us preneu una tassa de cafè descafeïnat en una cafeteria esteu consumint uns 3 mg de cafeïna de mitjana. És una quantitat molt baixa, però existeix. La realitat és que això passa perquè les normes internacionals indiquen que si un cafè sobrepassa aquest 3% de contingut de cafeïna, ja no es qualifica de descafeïnat.
I què passa amb la cafeïna que la indústria del cafè retira? Es purifica i es recupera, tot destinant-se a les indústries farmacèutica i alimentària per elaborar additius, medicines, suplements esportius, begudes i altres productes com els de la indústria cosmètica. Al món del cafè tot s’aprofita!
Eva Salvat, periodista