El SUAU era una beguda tradicional, a base de cafè i gasosa, molt present en la vida quotidiana, especialment al sud de Catalunya, a les comarques del Penedès, Lleida, el Camp de Tarragona i, encara es manté viva avui, a les Terres de l’Ebre.
Era un refresc que es feia a casa i que es prenia, sobretot, a les sobretaules dels dinars familiars en cases i masos i als cafès del poble. Molts pagesos se’l prenien al cafè, després de dinar i abans de tornar al tros a feinejar tota la tarda. A l’estiu, als masos, a les hores de més calor, era habitual seure a l’ombra amb el got de SUAU al costat.
Les fórmules varien segons l’indret i les cases, però per norma general es feia a base de cafè, gasosa, sucre i gel. A partir d’aquí, algú hi afegia canyella, o vainilla, o algun altre component “secret” que feia que un SUAU tingués matisos segons on te’l prenies. La seva popularitat era causada pel gust, pel seu caràcter estimulant i pel fet de ser molt fàcil de preparar.
Tan popular havia estat aquesta beguda, que algunes empreses havien tingut la iniciativa d’envasar-lo i distribuir-lo. És el cas de la reusenca Gili, de Reus, que tenia al mercat l’ampolla de Zuavo, presentada com a “Ponche espumoso de café natural”. Es va començar a fabricar el 1928 i va durar fins als anys vuitanta.
A Benissanet (Ribera d’Ebre), s’envasa encara avui una beguda amb l’etiqueta “Suau Quim”, que es distribueix només a escala local, amb la referència “Refresc artesanal de cafè”. http://www.suauquim.com/
La denominació de SUAU
La hipòtesi amb més força és la que diu que el nom de SUAU és conseqüència de l’evolució en l’ús popular de la marca comercial que va crear per a aquesta beguda l’empresa Gili, de Reus en un intent de comercialitzar sota una marca pròpia una beguda que ja era popular a les cases i els masos. Van triar el nom Zuavo, que és la denominació que tenien uns soldats d’infanteria francesos reclutats de la tribu bereber Zwawa, d’Algèria. Aquest cos militar es va expandir a la primera meitat del segle XIX pels Estats Units, Brasil, els Estats Pontificis i l’Imperi Otomà i se’n va crear una imatge de cos valent i aventurer, fins a cert punt exòtica i mítica.
A la popularitat d’aquests soldats hi va contribuir el fet que el pintor Vincent Van Gogh va pintar en almenys dues ocasions el retrat d’un oficial del cos. (https://es.wikipedia.org/wiki/El_Zuavo). A l’etiqueta del Zuavo fet a Gili de Reus s’hi veia un gravat que representava un soldat d’aquest cos.
Al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre a la beguda se la recorda encara anomenant-la SUAU i, en alguns casos, Zuavo. A Lleida, però, en diuen Soldat, què vindria ser una altra evolució del nom original de la marca per l’ús popular entre els ciutadans de la plana lleidatana.
L’estiu de l’any 2014, la marca Cafès Brasilia de Reus –que ja pertanyia a la multinacional Nestlé– va posar en marxa una campanya amb la finalitat de recuperar el SUAU i la seva senzilla preparació, amb nombroses activitats que van ajudar a recordar el gust i el consum d’aquesta beguda tan popular.
Article basat en els textos de Francesc Domènech © Cafés Brasilia. Reus, 2014
Suau. Gremi del Cafè de Catalunya
Recepta per a fer un Suau a casa
per Mariona Quadrada
Suau clàssic
Ingredients
1 tassa de cafè espresso
1 got, mida vi, de gasosa
1 culleradeta de sucre (1 sobret), opcional per a qui en vulgui o si més no amb la possibilitat d’oferir-lo amb sucre o sense
1 glaçó
Complements possibles a oferir: sucre de vainilla, canyella en pols, cacau en pols com a topping.
Goda mida cubata, canyeta
Elaboració
Fet el cafè es tira en un got on hi ha un glaçó. S’hi tira la gasosa, forçant-ne l’escuma. S’acaba amb pols de canyella i se serveix immediatament, mentre l’escuma encara creix. El sucre se li posa el client al seu gust. Se servirà sense cullera i amb canyeta.