Segons ha publicat la web Comunicaffe, uns investigadors han trobat un nou mètode per poder avaluar la composició del gra de cafè un cop aquest ha passat per la fase de torrefacció.
Tothom, arreu del món, busca un cafè amb unes aromes i sabors i a un preu raonable. Per satisfer aquestes demandes del mercat, els torradors de cafè barregen dos tipus de grans; l’aràbica i el robusta. Tot i això, alguns utilitzen més del tipus robusta, ja que fins ara, era difícil de determinar la composició del cafè una vegada ha sigut torrat. Ara, els investigadors que informen el Journal of Agricultural and Food Chemistry de ACS han desenvolupat una nova forma d’avaluar exactament el què hi ha en una tassa de cafè.
Ja sabem que les mescles de cafè poden tenir bona qualitat i sabor. Tot i això, els grans de cafè de tipus aràbica són més apreciats que altres tipus, pel que fa a què tinguin un valor de mercat més alt, i en conseqüència les mescles que disposin d’una proporció més alta d’aquesta varietat. És molt freqüent doncs, que els productors de cafè dilueixin les seves mescles amb els grans de cafè de tipus robusta, ja que són menys costoses, però la proporció de les varietats són difícil de discernir pels consumidors.
Els mètodes coneguts, fins ara, per analitzar l’autenticació del cafè normalment requereixen molta mà d’obra i temps, o bé utilitzen cloroform per a l’extracció, fet que limita el tipus de compostos que es poden detectar.
En alguns estudis, els investigadors van utilitzar l’espectroscòpia de ressonància magnètica nuclear (RMN) per controlar la quantitat de 16-O-metilcafestol (16-OMC) al cafè, però les conclusions no van ser concloents perquè les concentracions varien segons la ubicació geogràfica i el conreu. Així doncs, els investigadors van voler aprofitar el treball anterior amb RMN per avaluar la composició química de cada varietat de gra de cafè i confirmar les mescles de mostres reals.
Els investigadors van fer l’anàlisi d’un conjunt de proves de cafè pur i mescles conegudes amb metanol i van identificar els compostos amb RMN. Els resultats obtinguts van ser, 12 compostos amb concentracions mesurables i dos tenien quantitats significativament diferents entre les varietats de cafè.
Les concentracions elevades de 16-OMC eren exclusives de robusta, mentre que les concentracions elevades de cahewol, un compost que altres investigadors trobaven prèviament en grans de cafè, eren diferents de l’àrabica. Hi va haver una relació directa i reproduïble entre les concentracions de 16-OMC i cahewol trobades en les mescles de les dues varietats.
A continuació, l’equip va mesurar els nivells de 16 OMC i cahewol, a més d’altres molècules de sabor, en 292 mostres de productors de tot el món. Podrien autenticar el cafè pur amb èxit, fins i tot amb concentracions relativament baixes dels dos compostos indicadors.
Per a les mostres en què es coneixia la composició de les mescles en gra de cafè, les prediccions de l’equip estaven dins del 15% de la proporció real. El nou mètode dóna lloc a una manera més robusta i fiable de verificar el cafè sense adulterar i predir les mescles que els enfocaments informats anteriorment, diuen els investigadors.
Font de la notícia: web Comunicaffe